Dues etapes marcades, des de Leipzing a Nova York. El dolor, l’inconformisma, les incògnites…

Temps de guerra, temps d’exili que mou interiorment i fa trontollar. Una sociatat vista per l’artista amb ulls crítics i sincers.

No són imatges plaents, són contundents!

Per compartir he triat aquesta pintura perquè deixa la finestra oberta. És hivern, fa fred, hi ha desolació però l’aire circula.

També aquestes paraules:

Uns minuts lúdics sempre van bé. Entro a la sala d’activitats per infants.

Se’m convida a muntar un bodegó damunt una taula i així ho faig, després represento dues escenes amb els elements que he utilitzat.