Aterrant a l’aeroport de Lisboa queda clar que la visita estrella del dia serà Sintra, Patrimoni de la Humanitat. Sortosament el sol brilla, dic sortosament perquè el vent gèlid bufa amb ganes. 

L’estació de tren menuda i plena de mosaics  és encantadora però amb manca de bancs sota sostre, No cal fer-hi estona i el cel és blau. Uuuffff!

Passejar pels carrers és una delícia, res de presses i bon calçat.

El Palau Nacional de Pena (que vol dir palau de la penya degut a que s’alça dalt d’un toró) em captiva. Les formes i els colors li donen un aire peculiar i alegre. La seva arquitectura m’ha permès connectar amb l’art gòtic, el del Renaixement i sobretot l’art islàmic. La Quinta Da Regaleira d’estil manuelino és un palau ple de romanticisme i simbologia.

Recomano visitar aquest municipi amb temps, llum i calma.