Es diu calma i em va costar moltes tempestes.
Es diu calma i quan desapareix …. surto una altra vegada a la seva recerca.
Es diu calma i m’ensenya a respirar, a pensar i repensar.
Es diu calma i quan la bogeria la tempta es deslliguen vents braus que costen dominar.
Es diu calma i arriba amb els anys quan l’ambició de jove, la llengua solta i la panxa freda donen lloc a més silencis i més saviesa.
Es diu calma quan s’aprèn bé a estimar, quan l’egoisme dóna lloc al donar i l’inconformisme s’esvaeix per obrir cor i ànima a qui vulgui rebre i donar.
Es diu calma quan l’amistat és tan sincera que cauen totes les màscares i tot es pot explicar.
Es diu calma i el món la ignora, inventant guerres que mai ningú guanyarà.
Es diu calma quan el silenci es gaudeix, quan els sorolls no són només bogeria sinó el vent, els ocells, la bona companyia o el soroll del mar.
Es diu calma i amb res es paga, no hi ha moneda que pugui cobrir el seu valor quan es fa realitat.
Es diu calma i em va costar moltes tempestes i les transitaria mil vegades més fins tornar-la a trobar.
Es diu calma, la gaudeixo, la respecto i no la vull deixar anar … (Dalai Lama)
