Una ploma

Sí! Una ploma pot donar molt de si!

Hem començat el darrer taller del curs 2017/2018 a la Biblioteca de Can Butjosa descobrint la dolçor d’una ploma acariciant-nos les mans i la cara.

La música al piano, de Suzanne Ciani ha incrementat el benestar.

Que han sentit els infants?: calma, suavitat, pessigolles, alegria, repòs, son, estima… Tot positiu. 

 

 

 

 

Hem llegit i comentat el conte de Mario Satz que porta per nom: La Ploma

En el debat han sortit frases i comentaris plens de profunditat.

Deixar que les nenes i nens s’expressin amb llibertat i escoltar amb interès tot el que volen comunicar, proporciona riqueda a nivell emocional.

El grup fa pinya perquè hi ha sinceritat i respecte. Ens ajudem a créixer!

Algunes de les seves reflexions han estat sorprenents: Coses que semblen sense importància són molt  grans. Saber valorar les coses petites, importa. Uns veuen coses que altres no veuen. És important deixar-se anar com una ploma. Una ploma sembla poca cosa i dóna molt. Una pèrdua ens porta un nou retrobament. No estem mai sols. Hi ha un començament i un final. Els errors són útils per aprendre. Importa la constància. Intentar aconseguir la perfecció és ser perfecte. Donar sentit a les coses proporciona felicitat.


Aquests infants són valents, espontanis, responsables i honestos. Si segueixen així tenim un futur meravellós assegurat.

Cuidem-los, no els tallem les ales!

També hem parlat de les vivències i experiències que són una càrrega, que ens deixen tristos o ens posen de malhumor.

Hem jugat a inflar globus amb la finalitat d’alliberar ràbies, pors i tristeses.

Hem imaginat que deixavem aquestes emocions dins del globus i després les llençavem al vent tot acomiadant-nos.

Per acabar cadascun ha dibuixat, escrit, pintat…

Ha expressat el que li ha sortit del cor tenint en compte els elements simbòlics amb els que hem treballat i que era el darrer dia de curs. Comparteixo fotografies que mostren alumnes entregats a la creativitat i fragments d’alguns dels seus treballs.

Ara, si vols, atura’t a pensar un moment: Com creus que et sentiries si fossis una ploma que s’ha desprès de l’ala d’un ocell?

Què t’agradaria o et desagradaria? Per què?

I per acabar:

Un dels nens ha escrit: Aquesta ploma suau, tan petita que a vegades ni es veu, pot fer que en el món tots coneguem la pau.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s