El rei del nas vermell

Una vegada hi havia un rei

que tenia el nas vermell,

i bevent de bóta en bóta

no en deixava ni una gota.

Així comença un dels contes que m’explicava l’àvia materna. Li demanava una vegada i una altra doncs els rodolins eren d’allò més atractius i ella els començava i jo, que ja els tenia més que sabuts, els acabava.

Aquesta nit m’ha vingut a la memòria algun fragment i la síntesis de la història:

El rei fa un reclam, concedirà la mà de la seva filla a qui li porti el vi més bo. N’hi arriben de Barcelona, Tarragona, LLeida i Girona.

I de cada vi en fa un rodolí:

El del Priorat, aquest si que m’ha agradat!

El del Vendrell, em fa moure de gairell!

El de Perelada, també m’agrada!

El d’Alella, m’estavella!

La garnatxa, m’emborratxa!

El vi de Sant Sadorní em fa dormir!

I… ja no es va despertar. La princesa aleshores deixa a tothom plantat i es queda amb el trobador que és el seu veritable estimat.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos i el conte ja s’ha fos; vet aquí un gos, vet aquí un gat i el conte s’ha acabat.

 

SaveSave

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s