Prop de casa, a la muntanya de Montjuïc hi ha espais on regna l’harmonia de la natura. Els arbres del Jardí Botànic han ombrajat una plàcida passejada acompanyada de les explicacions que ens ha ofert un dels guies del centre, l’Enric. 
Acàcies, oliveres, araucàries, gingkos, freixes, nogueres… amb elegància i magestuositat m’han proporcionat calma. El seu silenci em fascina. És un fort contrast amb les veus cansines de les persones que parlen, parlen i no escolten, ni s’obren al diàleg; també amb els brogits urbans: cotxes, motos, maquinària de construcció, sirenes…
Quina pau que he viscut. Quant per agrair!
Els matolls de romaní, farigola, menta, maria lluïsa… han perfumat l’aire. He contemplat flors variades i acolorides per arreu, també aus i els nius respectius, insectes diversos.
És primavera!. 
