Dues granotes van saltar dins d’un cubell de nata, en una lleteria. -Ja ens podem donar per vençudes. Estem perdudes! -va dir una d’elles.
-Segueix nedant, sortirem d’alguna menera -va dir la companya.
-És inútil! -va dir la primera. -És massa espès per nedar, massa tou per saltar, massa relliscós per arrossegar-se. Com que hem de morir algun dia, millor fer-ho aquesta nit.
Així que es va deixar anar i es va ofegar. La seva amiga va seguir nedant i nedant sense rendir-se. I al matí es va trobar damunt d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. Somrient va poder alimentar-se de les mosques que s’apropaven per tots costats. (Anònim)
