Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s