El cel canviant d’aquesta tarda m’ha portat a viatjar amb la imaginació. He contemplat la forta tempesta que ha anat amainant i el reguitzell de matisos esplendorosos que han esclatat amb la posta de sol. M’he sentit a prop de Turner, Rembrandt, Monet i Gericault. 
Per la ment han lliscat aforismes com: -Cada dia surt el sol! -Després de la tempesta ve la calma. -La tempesta porta l’Arc de Sant Martí. -Tot passa i tot queda. -Tot té una raó positiva de ser. -Després de la foscor ve la llum…
