Gestionant les pors

Que n’és d’important aprendre a gestionar les pors. Primer veure-les, després acceptar-les per passar a encarar-les i fer-les desaparèixer o minimitzar-les. 

Iniciar el taller d’avui dissabte a la Biblioteca de Can Butjosa de Parets del Vallès ha estat plàcid. Hem pres consciència de la respiració aconseguint un estat de calma total.

La lectura del conte d’Elena Ferrándiz El abrigo de Pupa ens ha portat a fer un debat molt ric i constructiu.

Les pors que han compartit els nens i nenes han estat nombroses: a la foscor, a perdres, a estar sol/a, als metges, a les operacions, al dentista, als exàmens, a alguns animals, a morir-se, a que es morin les persones estimades…

Després han escollit un paper de color que els fos atractiu per escriure-hi la por més gran, la més difícil de superar. I així començar-la a empetitir.

Tots els papers de colors van a remull fins a esborrar-se i convertir-se en una pasta amb la que se’n fa una pilota que acabarà al contenidor. Ens acomiadem: -Adéu pors! I seguim jugant procurant acceptar el que sentim dins nostre tot deixant que surti cap a fora.

Ara passem a representar, la por que volguem, en un paper blanc. En surten de  tota mena i tamanys, algunes més basades en la realitat i d’altres en la imaginació.

Mentre dibuixem en parlem, fet que és important!

La música que ens acompanya és la de la pel·lícula ‘Malice’ del compositor Jerry Goldsmith

Quan finalitzem els dibuixos els mirem i procurem positivar-los, ja sigui ridiculitzant-los o embellint-los.

Pintem flors, cors, vestim als mostres de la por amb barret i sabates… Deixem anar les ales que ens fan sentir bé. Com quan ens treiem un pes del damunt.

Acceptem que aquestes imatges ja formen formen part d’un passat, que ara són paper i que ja no tornen, si més no, de la mateixa manera.

L’ambient que es respira a la sala és fantàstic tots els infants estan participant amb entrega, serens i satisfets.

Un dels comentaris preciosos: –M´he dibuixat petita perquè és com em sento davant la por.  Després aquesta nena s’ha representat petita però rient i acaronada per les seves pròpies mans perquè no deixarà que res li faci mal i tindrà cura d’ella mateixa.

La por no sempre és negativa ja que ens porta a ser prudents davant del perill però cal no desmesurar-la, ni inventar-la.

He compartit un bon número d’imatges però no totes, crec que les suficients perquè us pugueu fer una idea.

Amb aquesta darrera, una nena m’ha impactat per com ha encarat la mort, amb amor, valentia, generositat i maduresa. Li ha donat bellesa amb els cors, el sol en un cel blau, i un llaç.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s