Maria Joau Pires a l’Auditori

Que curiosa la primera peça de la tarda, Deux ex machina de Ferran Cruixent. Planteja fins a quin punt l’home està sotmès a les màquines, quin domini tenen els mòbils, i si hi ha  manera d’aconseguir l’alliberament en un món tan tecnològic. M’ha donat sensació de contrast, primerament de densitat i després d’obertura total a l’espai. 

Després, una dona amb mans que llisquen com plomes damunt del piano expendint acords suaus i quan són enèrgics sembla que suren, parlo de Maria Joau Pires. En el Concert per a dos pianos i orquestra nº10 de Mozart ha fet tandem amb Ignasi Cambra, molt jove (1989), mancat de visió, tocant el piano amb tota pulcritud.

Un petit descans i… pel tancament: Simfonia nº1 de J. Brahms. L’OBC, brillant!

SaveSave

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s