Quants conills que he dibuixat en tots aquests anys! I encara busco plasmar les expressions de cada personatge amb poques ratlles.
Quan vaig a un centre a fer una xerrada o taller i em demanen que dibuixi allà mateix, ho evito. La meva manera de procedir no és la de dibuixar en públic i d’inmediat. Jo treballo en el recolliment. No és el mateix ser il·lustrador que ninotaire. Molts il·lustradors no en som. Cadascú té els seus dons i la seva manera de crear.
Personalment, necessito fer uns quants esbossos fins a trobar el que vull. Imagino que la història que estic il·lustrant cobra vida; després n’agafo fragments, com si fossin imatges fotogràfiques, i simplifico. Concreto. Una cosa és el personatge i l’altra, l’escena.
Si observes ambdós dibuixos veuràs que expressen emocions. El que intento és que tan un infant, principalment, com un adult, les capti solament mirant, independentment de si van acompanyades d’un escrit Ara, quan treballo tot el contingut crec que cal entrellaçar-lo, procurant enriquir-lo plasmant coses noves, jugant amb els detalls i el color.
