La meva casa natal

En arribar les nits de bonança, quan l’aire suau acaronava i convidava a obrir la finestra de bat a bat, esperava que tots els de casa agafessin el son; aleshores m’alçava del llit i contemplava el carrer il·luminat per fanals de llum tènue, la via del tramvia restava solitària. Tenia nou anys. Un silenci sepulcral m’embolcallava i em portava a reflexionar: -Què serà de mi quan sigui gran? Vaig néixer en aquesta casa i hi vaig viure uns quants anys. Em porta molts records!

SaveSave

SaveSave

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s