Les Gallines Voladores

Això que ara us contaré va passar fa molt temps, quan totes les gallines volaven pel cel i s’aixoplugaven dins les cases dels homes, que més que cases semblaven galliners, L’enrenou era gran, gats, gossos i gallines no eren gens ben avinguts. Per tot arreu se sentia un cloc-cloc ensordidor. Totes rondinaven. N’hi havia tres, Caterina, Josepa i Rosalina, que eren més eixelebrades, no paraven mai quietes i es negaven a pondre ous, volien tranquil·litat. Les altres no van trigar a seguir l’exemple. Els pagesos no podien descansar ni de nit, ni de dia i, ja farts, van decidir de buscar una solució.

Després de meditar molt, varen començar a omplir eixides, finestrons i balconades de palla.

Tot el poble anava de gairell i elles ignoraven el tràfec d’aquella bona gent.

Un granger molt treballador va agafar una llarga escala i va instal·lar uns ponedors damunt la capçada d’un pi… però les bestioles no van quedar-s’hi ni dos minuts. Més tard va enfilar-se al cim de la torre del campanar, omplint-lo bé de fullaraca seca. Caterina, Josepa  i Rosalina van restar-hi assegudes un moment. Tot cruixia i el so de les campanes les molestava, així que van fugir en un girar d’ulls.

Passaven els dies, hi havia ponedors en tots llocs, abundaven en els espais de més alçada: terrats, xemeneies, penells… Res no servia.

Un capvespre, el cel va omplir-se de núvols rosats i violeta. Aleshores les gallines van aclofar-s’hi i com que eren tan tous van embolcallar-s’hi bé. Allí varen romandre setmanes i setmanes.

Les darreres que quedaven entre els homes, que eren poques, varen ser visitades per un metge de categoria i en veure-les tan sanes va comunicar a tothom que no patien cap malaltia.

El savi del poble va passar un munt d’hores llegint llibres a fi de trobar una resposta. No va saber com sortir-se’n i gairebé hi deixa els ulls. Els grangers, abatuts i tristos, semblaven folls, uns amb la mirada perduda, d’altres com si tinguesin els peus clavats a terra.

Caminaven capmoixos, llauraven capbaixos, i dormien malament.

En veure’ls Caterina, Josepa i Rosalina van pensar que tot aquell bé de Déu de gent esperava que fossin bones ponedores i van revolucionar-ho tot, de cap a peus.

Aleshores, vinga caure ous, però com que els ous no tenen ales, van anar cap avall i s’esclafaven a terra.

Va arribar el fred.

Les xemeneies de les cases fumejaven amb afany. El cel va anar canviant de color. Ara, era espès, fosc, d’un gris plom. Semblava com si d’un moment a l’altre s’anés a trencar a bocins.

Grans i petits van trobar recer dins de casa, al costat de la llar on es coïen les sopes amb l’escalfor del foc. La calma era gran.

Els galls ja no cantaven, ni un trist lladruc s’escoltava, els gats no miolaven, i, fins i tot, les campanes havien emmudit. Entremig de tanta quietud, es buscava una solució.

Ja estava! Anirien a buscar oques i així tornarien a tenir ous.

Quina va ser la sorpresa quan en arribar de nou al poble tots satisfets, se’l van trobar ocupat per les gallines!

Gallines per dins dels armaris, damunt dels llits, remanant la roba de la calaixera, gronxant-se en els quadres, picotejant deixalles de la cuina, fent la migdiada al silló… quin terrabastall més gran!

Els pagesos van intentar fer-les fora, però elles no van cedir. Cansats i tips de perseguir tot aquell aviram, es van donar per vençuts. I apa, a fer-se casa nova! Farcells amunt i avall, carregament de flaçades i cobrellits…

D’aleshores ençà no hem tornat a veure gallines volar.

L’any 1982 em presentava al concurs de literatura Apel·les Mestres amb aquest escrit. Vaig quedar finalista i les il·lustracions van estar exposades a l’Hotel Ritz que estava ubicat a Roger de Llúria, Gran Via. Ja no guardo cap de les pintures però de dins d’una carpeta n’ha sortit el conte. I el puc compartir!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s