La meva primera rosa

Vaig agafar el tren amb inquietud, tot el meu interior estava ple d’ales parpellejants de papallones; anava a cercar a l’estimat per sorpresa. Ens vam trobar a la sortida de l’escola EINA, ell estudiava disseny; jo, una nena, disset anys! Encara molt per viure, descobrir i sentir. En veure’l tot l’entorn es va desdibuixar, solament ell, rialler, amb aspecte airós i cabells esbullats, els ulls ara blaus ara verds segons la llum, eren nítids i expressius; també va sentir emoció. Les mirades parlen!

En passar, ben abraçats, enjogassats i riallers pel costat d’un mur, vam alçar la mirada captivats per la flaire d’un roser. En un respir, ell s’hi va enfilar i furtivament va prendre una rosa, una.

L’amo va aparèixer com del no res, primerament enfurismat però van ser segons, de sobte es va suavitzar pequè era una flor més del seu jardí i … sé que va comprendre. L’amor ho pot tot! Per a mi va ser; la primera rosa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s