L’aprenentatge és infinit. Assistint a unes conferències de Francesc Lozano Winterhander sobre òpera, estic gaudint-la de manera diferent a com ho havia fet fins ara. Anar entenent la construcció d’unes l’obres determinades, el llenguatge, els actes, la trama, la interpretació i ubicar-ho tot en el temps, tenint en compte les ideologies i costums de l’època, és francament satisfactori.

Podriem dir que La Traviata de Verdi ha estat l’Obertura del curs, Carmen de Bizet vindria a ser l’Allegretto, La Flauta Màgica de Mozart, en tercer lloc podria ser el Presto i com a Finale , que serà l’ultima conferència i audició, La Tosca de Puccini.

Una selecció acurada i encertada. I que bonics els guions amb frases i expressions plenes de força i profunditat com:

-Solament l’harmonia de l’amistat suavitza les penes.

NOTA: He triat un enllaç que és una narració musical amb ombres xineses.