Un rastre lluent

nena-i-caragolCaragol treu les banyes que ix el Sol. Així diu la cançó.

Una imatge que no és prou adient pel moment.

A vegades a l’hivern he dibuixat paisatges d’estiu, i a l’inrevés, a l’estiu paisatges d’hiver.

Quan era menuda  anava a buscar caragols, era a finals d’agost i sota la pluja refrescant, o quan amainava. No m’agradava menjar-ne, però sí trobar-ne.

El que realment era atractiu… evident: jugar i córrer pel camps en companyia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s