El què necessito per viure

Avui, escoltant una melodia, commogut per la bellesa de la seva composició i interpretació, sense voler ni preveure, m’he adonat que la meva ment divagava sobre allò que necessito per viure. I m’he adonat que …Necessito el bàlsam de la música, sense ella no podria viure.

I els versos de la poesia, el llibre a les mans, l’olor del paper imprès, el llapis que subratlla i anota, el temps en què el llibre reposa tancat al pit quan la paraula, inesperadament, travessa l’ànima.

Necessito el cel de la nit, i la lluna, i els estels. I el silenci, el beneït silenci, tan sols trencat per la veu del vent quan tot dorm…

Necessito la trobada amb l’amic, 
la intimitat en la conversa, en el diàleg, 
el passeig per la vida pròpia i de l’altre 
trenant alegries i tristeses, penes i esperances. Necessito els meus fills. La seva pell, la seva veu, el soroll a la casa i el desordre de les joguines. Necessito veure’ls quan dormen, i donar-los el petó que els vol guardar. Necessito la seva salut i la seva alegria, que són el sentit de tot.

Necessito veure als meus pares, en la seva vellesa, 
i reconèixer en ells el pas del temps, l’amor que perviu, 
el destí que m‘ofereix, 
l’adéu inevitable que em connecta a la vida aquí i ara, 
perquè les arrugues de la pell en la vellesa són els solcs del temps 
pels què tots transitem i arribem a un final… Àlex Rovira

Nota: n’és un fragment2015-10-31-07.58.48

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s