Ens connecta amb la natura, és el color de l’esperança, regenerador, sanador, harmonitzador, dóna pau, estabilitzador i és un dels colors més relaxants pels ulls. Però un verd molt fosc s’associa a la negació de la vida.
Només el 3% de la població del món té els ulls verds.
Cloro ( del grec) vol dir verd, d’aquí les paraules: clorofil·la, clorurs, clorhídric…
Us són familiars les expressions següents?: cap verd, aquesta feina encara està verda, fruita massa verda, la lliçó encara està verda, acudit verd, verd d’enveja.
Si mirem l’entorn, veurem que és molt ric en tonalitats. Observem una fulla! 
Hi ha els verds: cadmi, francès, irlandès, poma, maragda, mar, París, pastel, festuc, bosc, oliva, caqui, veronès, botella, pissarra, malaquita, turmalina, viridià, lloro…
Sabies que és el color tradicional de l’Islam? També està associat a Irlanda amb la festa de Sant Patrici.
En publicitat s’utilitza, generalment, per anunciar productes ecològics, de jardineria, de turisme i d’oci a l’aire lliure.
En pintura em suggereix: Les pomes de Magritte, la natura de Monet, El pi alt de Cézanne, la Vista de Toledo del Greco, El matrimoni Arnolfini de Van Eyck, Malenconia d’una tarda de Chirico, Jardí amb gallines de Klimt… Ooooh! seguiria aquest llistat…
En música la primera melodia que m’ha vingut a la ment ha estat Green leaves of summer, molt oportuna. També Green leaves (per associació). Després: A little bit of green d’Elvis, Bowting Green de Sarah Brightman, Memories of green de Vangelis, Evergreen de Henry Mancini cantada per B. Streisand, Green Light de Byonce…
I en literatura i cinema les primeres imatges que se’m dibuixen són: El jardí secret, La selva Maragda, La milla verda… I un bonic i airòs personatge, Esmeralda, de la pel·lícula de dibuixos animats ‘El geperut de Notre Dame’.
Pedres precioses i semiprecioses de color verd: diamant, maragda, turmalina, malaquita, àgata, amazonita, quars…
I val més que us parli de salut. Prendre té verd proporciona antioxidants, és diurètic, protector del fetge, redueix el colesterol, calma les migranyes i potència la memòria. Quasi res! Serà veritat? Me’n vaig a preparar una tassa!
Tienes tanto que contarnos de los colores… Siempre tienes anécdotas curiosas. Me gusta mucho el “verde agua” . Besos
És un article extens i ple d’informació –gens verd, sinó ben madurat! Desconeixia algunes de les tonalitats de verd però crec que em quedo amb tres d’elles: poma, irlandès i festuc.