La dona nena

Se m’apropa i amb una rialla a la boca em diu: – Vull regalar-te un dibuix, em dic Vero. Vols un dibuix?

Evidentment l’accepto, aleshores me’n dóna uns quants i m’explica: – No em respecten, ningú s’atura per agafar un dibuix i jo els regalo. Regalo dibuixos i ningú els vol. A casa no em fan cas, no tinc amics, no tinc promès, estic sola i dibuixo, dibuixo.

La dona nena es passeja pel barri de Gràcia intentant apropar-se a les persones per obtenir una mica de comunicació. Solament demana que li acceptis dibuixos a canvi d’UN PETÓ. Moltes gràcies Vero, et desitjo felicitat i si et torno a trobar m’aturaré novament. (Les imatges que ha representat són papallones)

Anuncis

5 pensaments sobre “La dona nena

  1. Rosa María, a mí esto me da mucha pena, es una mezcla de sentimientos. Por fin es feliz si alguien quiere un dibujo suyo, pero se siente triste porque no los quieren coger… Cuanta tristeza en sus palabras… vive en “otro mundo”.. y los demás vamos con prisas, pero ha tenido la suerte de encontrarse con un ÁNGEL que ha recogido y apreciado sus mariposas y además, las comparte con nosotros. Gracias y cuando veas a Vero, por favor, dale un abrazo de mi parte. ;)

  2. Jo, un cop, em vaig trobar per Passeig de Gràcia, per sota la Diagonal, una noia (també una dona nena) que ensenyava els seu bloc, amb uns dibuixos a llapis, molt artístics. Jo estava asseguda en una terrassa i m’ho anava mirant. Aturava els homes i alguns fullejaven, ràpidament, el bloc i li tornaven, dient no amb el cap. Pot ser que fora la Vero ?… encara que els dibuixos d’aquella dona nena eren molt treballats.

    • Hola Maira: pel que expliques, la dona que et vas trobar no era la Vero. Ella fa els dibuixos com una criatura menuda, plens de simplicitat i ingenuïtat, com traçats per una mà d’infant al parvulari. I és que ella és així. Solament cal mirar-li els ulls. I si la sents parlar… t’entendreix.

    • No se perquè, però crec que és la mateixa noia. Penso que el bloc que duia, fa uns 5 anys, no era fet per ella i et preguntaràs perquè tinc aquest sentiment, dons per la manera que ella mateixa se’ls mirava (els dibuixos) i perquè deia el mateix que tu has explicat… (vaig estar una bona estona observant …). No se, d’això fa uns 4/5 anys i calculo que deuria tenir uns 35 anys o una mica més.
      Si és la mateixa dona-nena, crec que ara mostra els dibuixos que realment fa ella.
      Que bonic que t’aturés (abans sols aturava els homes).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s