Una nit de pluja d’estels

Estan abraçats al balcó. La noia fa un suspir i demana un desig en silenci, ha passat un estel deixant una cua lluenta. Amb el nou matí ell marxa a la feina i ella té temps lliure, així que decideix anar al bosc proper per recollir mores i fer un pastís.

Una-nit-d'estels

Mentre està entretinguda omplint el cistell, sent els gemecs d’una criatura i ràpidament va a cercar-la. Li és fàcil trobar-la, el so no enganya. En veure aquells ulls tan obert i aquell cos tan indefens i tendre, es treu el mocador de les  espatlles i l’embolcalla. El plor s’atura. La nena, perquè és una nena , dibuixa una rialla que va de galta a galta. La noia se sent mare, i es diu: – Aquesta criatura és per a mi, és una resposta a la meva petició.

Quan ell arriba a casa veu que la noia està feta un tràfec, té la mirada trasbalsada i alhora plena d’emoció. De primer moment no calen paraules, els sons i les noves olors ho diuen tot. Però passats uns segons… De qui és aquesta criatura? És nostra, contesta ella. L’home  decideix que preguntaran als veïns per saber-ne la procedència. Però tothom la desconeix. Així que decideixen quedarse-la i tenir-ne cura.

En arribar la nit següent, hi ha una reunió d’estrelles perquè n’ha desaparegut una. L’hem vist baixar a la Terra i hem d’anar a cercar-la, comenten. -Ja hem fet tard, diu un estel blanc -Li han fet petons i abraçades, ja no tornarà. Aleshores  decideixen que un dia a l’any es posaran a fer corregudes deixant cues lluminoses perquè cada un dels infants que arribi a la Terra, no oblidi mai  quin és el seu origen.

I així cada nit de Sant Llorenç pots recordar que has vingut del Cel.

(Adaptació d’un conte que em van explicar. En desconec l’autor.)

Anuncis

6 pensaments sobre “Una nit de pluja d’estels

  1. Retroenllaç: Nit de cometes! | Rosa Maria Curto

  2. Ohhh! És preciós!

    Fa moolts dies ja, cinc com a mínim, la Micaela ens demana de sortir al pati a dormir al ras, amb el cel per sostre i contemplant els estels. I aquest conte, explicat així ara, era la raó amagada per retardar-ho. Què més addient per a una nit contemplant el cel que una narració com aquesta?

    Moltes gràcies per compartir!
    :)

  3. Quina meravella. Mentre ho llegia, m’ho estava creient. Per a aquestes narracions tan boniques, tan especials, hi hauria d’haver una altra paraula superior a conte, que definís millor el que anem a escoltar. Un conte es el de la Caputxeta Vermella. “Una nit de pluja d’estels” és plaer i tendresa, és a dir : una ” DELICATESSEN ” .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s