Incitada a complaure, he preparat les croquetes.
Per modelar-les he utilitzat dues culleres. Segueixo el sistema tradicional familiar.
Quan fas un mos, trobes els trossets del pernil i del pollastre. Ummm!!!
Aquesta preparació esdevé un ritual.
Ara ja estan a punt de daurar.
Espero poder-les tastar aviat i tonar a reviure records d’infància.
Viendo la foto ya dan ganas de comer, ¿me enseñaras a hacerlas?
Oooooh! En dono fe: són delicioses, gens olioses i veritablement artesanes, no com les que ens venen a la majoria de restaurants!