Ahir va ser Sant Medir i em van venir un munt de records.
Baixar l’escala corrents i esperar l’arribada de Les Colles engalanades, que passaven per davant de casa i que repartirien caramels a tort i a dret era tot un aconteixement.
Quan al so dels cavalls s’apropava, ja sentia frisança. Mai he sigut de dolços però el repte d’omplir-ne la bossa i les butxaques estava ben viu.
Haver viscut tradicions a la infantesa em fa sentir bé i m’apropa amb amor i agraïment a persones estimades que ja no hi són.
