Diumenge 2 d’agost a quarts de cinc de la tarda, cau un sol de justícia. Sortosament embolcallada per les parets gruixudes de la magestuosa Sagrada Família, em sento bé.

Hi ha menys persones de les habituals, fet que em permet fer fotografies amb tranquil·litat i gaudir de les llums canviants. El sol amb el seu moviment, n’és responsable amb gran part.

També m’entretinc observant detalls, formes capricioses i colors. Tot ple de simbolisme!

La música de l’orgue acompanya en la passejada.

Més cap el vespre bufa un ventet suau que endolceix l’estada a l’exterior. El dia encara és clar  i segueixo gaudint d’un munt de noves descobertes.

Una vegada més: Gràcies!