Una delícia!

La Casa Milà i l’obra de Gaudí en general, m’enamora per les formes, racons i detalls.2016-09-28-10-37-44-copia

Jorge Oteiza i dimensions obertes

2016-09-28-09-27-04Una bona selecció de les seves escultures s’exposa actualment a la Perdera (Casa Milà).

És obvi que va tenir influència de les cultures precolombines i també de l’escultor Henry Moore, però a la década dels cinquanta es transforma en un estudiós de l’espai com energia i buida la matèria alliberant-la de pes, mantenint l’expressivitat i la força.

Cerca entrades de llum i dimensions obertes.

Amb el temps les peces guanyen en lleugeresa. No tenen res a veure amb les inicials.

2016-09-28-09-24-16Utilitza materials com: llauna, marbre, filferro, acer i pedra calcària.

L’exposició mostra també un vídeo, dibuixos i notes explicatives de l’autor.

Fer-ne una visita m’ha donat més coneixement, obertura de mires i idees per treballar amb els infants.
Em sembla curiós com el joc de llums i ombres arriben a enganyar als ulls, i com n’és de canviant una forma quan ens movem en l’espai.

Quart creixent a la Pedrera

Una imatge d’aquest matí. Art a dojo a la Casa Milà!2016-09-28-10-40-38quart-creixent-a-la-pedrera

Frase de dimarts

saberAquarel·la i llapis sobre paper de cotó. (Tècnica mixta)

Poemes al Sol

dgsol-solet-copiaSol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.

(Josep Carner)

El sol se’n va
i encara veig
als cims
el seu últim adéu.

(Salvador Espriu)

El sol se n’anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
però el tronc tot daurat.

(Joan Maragall)

Caricatures humorístiques al Museu Marès

expo-caricaturescaricatura1Amb la Mercè, dia de portes obertes al Museu Frederic Marès.

Inclou un munt de peces de col·lecció.

Però el que realment m’ha portat ha endinsar-m’hi ha estat l’exposició cedida per Joaquim de Nadal i Caparà.

És una donació de cinquanta-una caricatures plenes d’humor, pintades amb aquarel·la, i mostra persones que van ser socialment conegudes a la ciutat de Barcelona en el segle XIX, relacionades amb el món de l’art, el comerç, la política… tot homes.

Joan Parera n’és el creador.

Es llegeixen cognoms com: Artís, Anglada, Ribot, Escuder, Güell, Rahola…

Cadascuna de les caricatures m’ha semblat de conte o de pel·lícula de dibuixos animats.

Festes de la Mercè 2016

Entre bombolles gegantines
entre-bombolles

Frase amb il·lustració

arbrestaronja

Llegenda de la Mare de Déu de la Mercè

dg20-copiaVa ser en el 1868 quan la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona de la ciutat de Barcelona que fins aleshores havia estat Santa Eulàlia. I és en el 1871 quan es celebren les primeres festes. Hi va haver tota mena d’espectacles: balls, teatre, cants… fins i tot un concurs d’auques que narraven els diferents actes. La gent les comprava com a programa per a tenir un guiatge.

Explica la llegenda:
Hi havia un sastre molt necessitat, no tenia ni un bocí de pa, la Mare de Déu de la Mercè va compadir-se d’ell i li va regalar les seves arracades. L’home les va anar a vendre ràpidament però l’argenter pensant que eren robades el va portar davant la justícia. El pobre, sent acusat de lladre, desesperat va demanar explicar el fet allà on estava ubicada la imatge. Davant de tothom la Mare de Déu va moure el cap afirmativament demostrant que el sastre deia la veritat i era innocent.

Grup de cabretes

Estudi de color amb traç ràpid de personatges. Imatge no definitiva. set-cabretes-estudi-copia