Així comencen la majoria d’infants, a casa o a l’escola. Llapis en mà i… ratlles, intents de rodona, taques; són les primeres creacions artístiques.
Deixem que l’expressió flueïxi, que el traç sigui lliure, que la imaginació tingui ales. Convidem als nens i nenes a gaudir pintant! S’ho val!
Estàs en el moment just,
en el temps perfecte,
en el lloc adient.
CONFIA
L’Univers té coses meravelloses per a tu!
(Desconec l’autoria de l’aforisme)
Sant Antoni de Calonge a l’albada.
Continua llegint
El dia 10 d’agost és Sant Llorenç. El cel, en arribar la nit, ens mostra que està de festa. Una bona colla d’estels dansen en totes direccions. I els més tardans ho fan el 11 i el 12.
Un dia la neboda d’una bruixa va treure el cap per la finestra i en aquell precís moment passava el rei del país que en un sospir se’n va enamorar. Per conèixer la noia, ell va trucar a la porta i va demanar a la bruixa de passar la nit a la casa. -Vull dormir a les golfes -va dir. Malcarada, que així es deia la bruixa, va demanar a la seva neboda que no sortís de la seva cambra per res, però el rei va imitar la veu de l’harpia tot cridant a la noia i ella va obrir la porta. Aaaah, també es va enamorar al moment!
Parvana, el pa de la guerra és una pel·lícula d’animació que m’ha semblat entranyable, dura, però tractada amb delicadesa entrellaçant històries del món real amb el de la fantasia. Ens parla de la guerra a Kabul sota el règim talibà, de l’opressió de la dona, de la rigidesa. El seu títol original és The Broadwinner. Està inspirada en la novel·la El pa de la guerra de l’escriptora Deborah Ellis, activista canadenca.
Quan la calor apreta passar estones vora el mar és d’agraïr. Estimo Barcelona! 
Ambient xafogós, convida a estar a l’aire lliure a la Muntanya de Montjuïc. Avui concert de blues en directe al Poble Espanyol amb Johnny Big Stone and The Blues Workers.
Es respira un ambient festiu i estiuenc. Garlandes de llumetes, bona música i una beguda refrescant a les mans. Bona experiència! Per repetir!
Quants records plàcids em van venir ahir vespre escoltant els cants de Tânia Oleiro, principalment el d’una nit a l’Alfama. La seva veu deliciosa em va transportar. Lisboa ara és saudade! 
Les nits d’estiu a CaixaForum porten diversitat.
(imatge: Lisboa, 2018)
