Nit amb pop rock

Quan arriben les nits d’estiu i es parla d’espectacles musicals un nom que ja es fa habitual és Daniel Anglès. Aquesta vegada a CaixaForum ha dirigit el concert participatiu Pop Rock Hits. Els cantants del cor tenen de 16 a 28 anys i n’hi ha que tenen una soltura impressionant a l’hora de moures damunt de l’escenari.

Han transmès molta alegria i dinamisme.

Anuncis

Collint prunes

Il·lustració treballada amb tècnica mixta (fragment)

Cantar i escoltar música és sanador

A la contra de la Vanguardia del dia 12 de juliol, el professor de cant Olivier Charlot ens parla de com ajuda a les persones a treballar la veu, aportant alegria, benestar i harmonia a les seves vides.

Continua llegint

Canya d’Índia

Malgrat la calor i les altes temperatures de juliol, les plantes de la meva terrasseta estan precioses.

N’hi ha  algunes que es deixen caure suaument fent forma de cascada, d’altres s’expansionen gentilment. Una en especial, la canna, em guanya en alçada.

Té unes tiges espigades i tendres, unes fulles generoses i flors que estan començant a esclatar, mostrant un vermell encès.

Aquesta planta és originària de centreamèrica i algunes noies es posen la flor als cebells per estar més boniques i també n’apleguen unes quantes per fer-ne collarets.

Construint Nous Mons a través de l’art

El dadaisme em sembla molt emancipat, trencador, valent. Ens ubiquem en el 2014 (disculpes, és el 1914). Se’ns presenta una nova manera de publicitar, de veure el món per mitjà d’imatges oníriques on queda manifest l’inconformisme social. Es manté el concepte estètic de formes i colors, amb dinamisme i equilibri però és irracional i crític.

Aquest corrent donarà pas al surrealisme, fururisme i al pop art.

A CaixaForum podràs trobar la mostra amb obres de Juli González, Joan Miró, Marc Chagall, Jean Arp, Picabia, Duchamp, Bretón…

Mmmmmmmmmm!

Sempre que vaig a França demano croissants, són sublims, suaus i gens enganxosos i és clar… a Bretanya per esmorzar mini croissants. La mantega salada també és típica.

I què abarca la gastronomia bretona?: Peixos gustosos, carns suculentes, verdures delitoses com les carxofes immenses.

El marisc és saborós i en abundància, Els musclus te’ls serveixen amb olla inclosa, és a dir, molts, amb generositat.

I les galettes (crêpes salades) són exquisides, al igual que les crêpes dolces, fetes amb blat sarraí.

I la beguda típica és la sidra.

Tot un món de gustos, textures i colors.

Au revoir!

El Cap de Fréhel, el Fort-La-Latte i la turística i farcida Saint-Maló, han estat les terres de comiat en aquest viatge.

I entre aigües salabroses dic: – Jusqu’au prochain! Merci terre magique!

Aigües de l’Atlàntic

La bellesa està en els ulls del que mira per tant quan la veus és perquè la portes dins teu.

Que les coses boniques t’omplin d’inspiració i goig.

Mira amb els ulls del cor! com diu el Petit Princep.

Imatge: Costa Maragda

Un paratge idílic de la Bretanya francesa. Els seus penya-segats rocosos i plens de vegetació, tenen 70 metres d’alçada. Les aigües de cristall tenen diferents tons amb predomini de turquesa.

Parlament amb imatges canviants

Com a casa!

En arribar la nit, damunt la cara frontal del Parlament de Rennes és projecten imatges en moviment. És la cloenda d’un dels dies, després d’una festa musical al Jardin des Plantes. És bonic de veure, però no sorprenent, ja que és un espectacle que l’he pogut gaudir en més d’una ocasió aquí a Barcelona.

Castells i fossars


Un viatge en el temps, 500 anys enrere, època medieval, estic a Vitré.

Magnífic castell amurallat amb altes torres, agombolant als seus habitants.

Carrerons amb cases de fusta, pedra granítica i teulades de pissarra. Tot polit i molt tranquil, però és facil imaginar el moviment sabent que era un  poble dedicat al comerç tèxtil.

Continua llegint