Benvinguda Laia i tots els gegants

gd2gd5gd15gd10gd8gd4Van engalanats amb les millors peces de roba. Vesteixen sedes, brocats, belluts, puntes, ermini, catxemir, batista, lli i cintes de satí.

Estan amatents, quiets i silenciosos a les Drassanes de Barcelona. Esperen el gran dia!

gd11gd9gd16Detalls no en falten, ni tampoc atuells: cetres, bosses, cistells, barrets, corones, ventalls, collarets, miralls i anells. Laia

Cofois, desfilaran pels carrers de la ciutat de Barcelona. N’hi ha que semblen arribats de contrades llunyanes: la Xina, Aràbia, Egipte… De Catalunya, un munt!

Es respiren aires d’alegria. Els preparatius estan a punt! Pregó, dracs, focs, diables, música, desfilades, concursos, actuacions…

Falta poc!  Les FESTES DE LA MERCÈ són a prop!

El què necessito per viure

Avui, escoltant una melodia, commogut per la bellesa de la seva composició i interpretació, sense voler ni preveure, m’he adonat que la meva ment divagava sobre allò que necessito per viure. I m’he adonat que …Necessito el bàlsam de la música, sense ella no podria viure.

I els versos de la poesia, el llibre a les mans, l’olor del paper imprès, el llapis que subratlla i anota, el temps en què el llibre reposa tancat al pit quan la paraula, inesperadament, travessa l’ànima.

Necessito el cel de la nit, i la lluna, i els estels. I el silenci, el beneït silenci, tan sols trencat per la veu del vent quan tot dorm…

Necessito la trobada amb l’amic, 
la intimitat en la conversa, en el diàleg, 
el passeig per la vida pròpia i de l’altre 
trenant alegries i tristeses, penes i esperances. Necessito els meus fills. La seva pell, la seva veu, el soroll a la casa i el desordre de les joguines. Necessito veure’ls quan dormen, i donar-los el petó que els vol guardar. Necessito la seva salut i la seva alegria, que són el sentit de tot.

Necessito veure als meus pares, en la seva vellesa, 
i reconèixer en ells el pas del temps, l’amor que perviu, 
el destí que m‘ofereix, 
l’adéu inevitable que em connecta a la vida aquí i ara, 
perquè les arrugues de la pell en la vellesa són els solcs del temps 
pels què tots transitem i arribem a un final… (Álex Rovira)

Nota: n’és un fragment

Casa Bellesguard i concert d’estiu

2014-09-13 Bellesguard 17bDarrer concert de Nits musicals d’estiu a la Casa Bellesguard. Un marc encantador!

La visita guiada ofereix coneixements històrics i arquitectònics.

Una vegada més Antoni Gaudi em complau el sentit estètic. Descobreixo el seu modernisme més rectilini.

Horacio Fumero i Pedro. J. González a ritme de blues i guitarra espanyola acompanyen la vetllada en un ambient de pau i calma tot deleitant l’oïda.

I el jardí perfumat de llessamí desperta el sentit de l’olfacte amb més intensitat.

Un compendi de plaers, sense oblidar el pernil i les piruletes de formatge. I en acabar… al Mirablau per contemplar una Barcelona nocturna plena de llums de colors, descans, moviment i vida.